| El Canòdrom canvia els llebrers per l´art |
|
Després de més de 40 anys observant les curses de llebrers, el Canòdrom de la Meridiana, l'últim equipament d'aquestes tipus que va funcionar a la ciutat, es prepara per tornar a obrir les seves portes convertit en un centre d'art contemporani. Josep Maria de Lecea, un dels arquitectes encarregats de la rehabilitació, ens explica les singularitats d'aquest edifici únic que, tot i la reforma, manté intactes els seus elements definitoris.
Les marques de l'antiga pista de curses sobre el terra i l'estructura de l'edifici són els únics vestigis que queden del que va ser el Canòdrom de la Meridiana. A l'actualitat, l'espai per on corrien els llebrers és una zona de lleure per als veins i veïnes de la zona i l'emblemàtic edifici s'està convertint en un centre d'art contemporani.
Aquest nou equipament, que obrirà les portes cap a finals d'aquest any, principis de l'any que ve, estarà dedicat a les arts visuals i el seu director serà el comissari d'història de l'art d'origen suís, Moritz Küng.
Un edifici singular
El canòdrom, construït l'any 1962, va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Bonet, que va obtenir el premi FAD el 1963 per aquesta estructura racionalista. Va ser l'últim recinte d'aquest tipus que va funcionar a la ciutat, ja que va estar actiu fins a finals del 2006.
Es tracta d'un "edifici irrepetible, no només a Barcelona, sinó també a la resta del món" perquè existeixen pocs edificis d'aquest estil que s'hagin conservat tan bé, explica Josep Maria de Lecea, un dels arquitectes responsables de la remodelació.
L'actuació ha conservat la fisonomia original de l'edifici del canòdrom, mantenint l'estructura d'acer, la coberta i les dues façanes. D'aquesta manera, no es perd la simetria, l'elegància i la simplicitat de les seves línies.
Alhora, com que la superfície útil era molt petita, la rehabilitació ha permès aprofitar al maxim l'espai i dotar algunes zones d'un semisoterrani per tal de guanyar espais i oferir diferents utilitzacions per al futur centre d'art.
Tal i com explica Lecea, "fixar-se amb els elements singulars de l'edifici et permet decidir fins on arribes amb la intervenció, buscant que no es malmeti la idea original" de la construcció.
Una intervenció respectuosa
Només resta tirar endavant l'arquitectura interior del nou equipament, de manera que "el centre d'art s'haurà d'adaptar a l'arquitectura de l'edifici", tot i els requeriments de llum i neutralitat que exigeix un espai d'aquestes característiques, explica Lecea.
En el marc de l'aposta municipal per recuperar edificis antics per a l'ús públic, l'arquitecte defensa que "tots hem de conèixer el patrimoni que ens han deixat, així com els edificis més moderns d'altres époques", tot i que sosté que cal que les intervencions siguin respectuoses i no desdibuixin l'edifici original.
|
|
|
|